L’Ismael era fill d’un sabater més aviat pobre. I, és clar, si ets el fill d’un sabater et toca treballar fent sabates.
Però a l’Ismael no li agradava fer sabates. A ell el que li agradava era tocar el violí. En tenia un de preciós, de fusta fosca i amb una taca just al costat del pont. L’hi havia regalat el rabí Sandler el dia del seu aniversari. “Com que ets fill d’un sabater, segur que ens faràs ballar com ningú”, li va dir. L’Ismael no va entendre què volia dir el rabí, però de seguida es va aficionar a tocar-lo. El tocava a totes hores! I el seu pare n’estava tip. Tant que un dia li va dir: “Si no deixes de tocar aquest maleït instrument, el tiraré al foc”.
Continua llegint aquesta història a Cavall Fort: https://cavallfort.cat/el-violi-de-lismael/
* Si us ve de gust, podeu escoltar A nakht in gan (cançó tradicional klezmer). Diuen que aquesta música és un somriure entre llàgrimes, com aquesta història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada